Armando Bastida: La «sensibilitat» en el millor sentit de la paraula

Armant Bastida ca tripadre, infermer de pediatria, conferenciant i divulgador de criança respectuosa. L'autor de “Contes per criar amb sentit comú”, “Contes per criar amb amor i respecte”, “Sana, santa” i “Sóc pare” tambéén és el creador de la web de salut maternoinfantil i criança respectuosa Criar amb Sentit Comun, on forma part de l'equip de professionals que atén diàriament les famílies que formen part de la Tribu CSC.

Fa uns dies va sortir a la venda el seu primer àlbum il·lustrat, un conte coeducatiu sobre la diversitat infantil titulat «Som iguals, som diferents»

En aquesta obra per a tota la família el CEO de Criar amb Sentit Comú, presenta la sensibilitat com a font de diversitat i riquesa.

[button link=»https://amzn.to/3PvhMbr» color=»lightblue» newwindow=»yes»] Comprar llibre «Som iguals, som diferents»[/button]

 

 El protagonista és Axel, un nen com qualsevol altre, però que en algunes coses és diferent dels altres. No li agraden els sorolls forts, ni els teixits que piquen, ni els jocs de córrer. En canvi, li encanten els animals, jugar a endevinar les formes dels núvols i portar els cabells llargs. Al llibre és el seu aniversari i no sap si li agradarà la festa. Alguns nens, com Nico, poden ser molt revoltosos… Serà un bon dia malgrat tot?

 

Un conte per a tota la família amb una aproximació sense etiquetes ni prejudicis a diferents sensibilitats com a font de diversitat i riquesa. I amb motiu del llançament d'aquesta joia, entrevistem el seu autor.

Al llarg de la teva carrera professional has comunicat als pares i mares, a través de diferents canals: el teu primer bloc, diferents portals online coneguts, conferències, el teu llibre “Sóc Papà”, la teva comunitat Criar amb Sentit Comú, i des de fa dos anys, també a través de llibres il·lustrats. En quin format et sents més còmode?

Hi ha nens i nenes que són més sensibles que la majoria, i viuen de manera més intensa certs estímuls i sensacions. Això els fa tenir més dificultats en el dia a dia, i és important estudiar bé cada cas, per veure si això els afecta. les seves relacions i la seva vida diària. Per exemple, seria una pena que un petit no volgués sortir mai de casa per jugar amb altres nens i nenes perquè acaba estressat en comptes de content. lleugera a l'hivern, passant fred, perquè s'aclapara amb la roba més feixuga. important estudiar el cas, respectar-ho (no fer sentir malament el petit, i aquest àlbum il·lustrat ve a ajudar amb això), i treballar per millorar aquests aspectes en la mesura del possible.

Ara bé, no tot és negatiu. Els petits més sensibles solen ser més curiosos, més detallistes, més sensibles (en el bon sentit de la paraula també), aprecien la música bonica, les albes i els capvespres, els colors de les flors, la seva olor, el vol d'una papallona, es pregunten per què el sol no s'apaga i coses que ens poden deixar una mica sorpresos, en no tenir una resposta (potser perquè no ens ho hem preguntat mai).

Creus que la societat està preparada per a la diversitat?

Crec que estem millorant, encara que encara ens falta ser més oberts de ment i més respectuosos. I parlo dels adults. Els nens i nenes accepten molt fàcilment qualsevol persona que tingui al seu voltant. L'única cosa que li exigeix és que el tracti bé (i de vegades ni això). Som nosaltres, els grans, els qui els anem inculcant el temor a allò diferent, i fins i tot el menyspreu. Això ho aprenen de nosaltres.

Tots els teus llibres són per llegir en família, però hi ha famílies que no troben un moment per llegir amb els seus fills/es. Quins consells donaries a les mares i als pares que se senten culpables per falta de temps? 

Si no hi ha moments, perquè realment no són a casa, o estan treballant… i no hi ha alternativa, ja que només els puc dir que no és una elecció seva, així que no hi ha cabuda a la culpa. Segur que molts de nosaltres no recordem cap instant en què ni la nostra mare ni el nostre pare s'assegués a llegir amb nosaltres. I en la majoria de casos els estimem amb bogeria.

Ara bé, si hi ha una estoneta, que no ha de ser abans de dormir, per exemple el dissabte a la tarda, o el diumenge… si hi ha una estoneta, cal aprofitar-ho. Perquè si volem estar en els records del futur, haurem d'estar en les seves vivències del present. Aquesta estoneta fa sentir el nostre petit important per a nosaltres, el fa sentir estimat, el fa sentir visible, que pertany, que forma part d'alguna cosa més.

Això els dóna seguretat per afrontar el seu dia a dia, això fa que tingui bona autoestima i fins i tot dormir millor. Perquè un petit amb poques preocupacions, dorm millor (com els adults, vaja). Així que si podem trobar aquestes estones per fer coses amb ells, millor. Millor per a ells, i millor per a nosaltres, ja que el frec fa l'afecte. Com més temps hi passem, millor és la nostra relació, i la criança i l'educació es fa una mica més fàcil.

Entendre-la així nosaltres. Llegir llibres, veure documentals, viatjar, parlar amb gent diversa. Per adonar-nos que encara que tots som diferents, hi ha moltes més coses que ens uneixen que coses que ens separen. Parlar, escoltar, acceptar, respectar. Si ho fem nosaltres, també ho faran ells.

Moltes gràcies Armando!

Podreu conèixer Armando a les nostres edicions d'Exponadó 2022, 1 i 2 d'octubre a Tarragona i 12 i 13 de novembre a Sabadell. Us hi esperem!