El part és un gran moment. Segur que no heu de pensar gaire per trobar l'última experiència d'un naixement terrible que us han explicat. Potser ha estat una amiga, tia, coneguda, germana…
Malauradament, és habitual i freqüent escoltar veritables històries de terror sobre el moment de donar a llum, ja sigui del nostre entorn o dels mitjans. Estem acostumades a això des de petites, per la qual cosa no ens hauria de sorprendre que les dones s'enfrontin a aquest moment amb temor, angoixa o preocupació. Sembla que donar a llum és un episodi crític, d'agonia, de patiment i de terror; del qual tens sort si surts amb vida i amb un nadó sa.
Ens oblidem de tota la resta. No n'hi ha prou amb sortir viva del part ni amb rebre de premi un nadó. Donar a llum, com qualsevol altre esdeveniment vital, té transcendència tant per a la mare com per al nadó i la família a què ve i és per això que no s'ha de subestimar ni ser considerat simple tràmit. Milers de dones continuen patint seqüeles – físiques i psicològiques – de la seva experiència.
No és hora ja de deixar d'espantar les mares amb el part i de tornar-los el poder que sempre han tingut amb ell?
No és complicat. De fet, molts dels professionals que es dediquen a la salut prenatal ja ho fan. Per exemple, podríem parlar de la meravellosa cascada d'endorfines i oxitocina que el cos – savi – de la dona, allibera naturalment durant el part per sedar, anestesiar i relaxar la mare, en lloc de parlar de com és de terriblement dolorós el part .
Potser seria útil per a les mares saber que la sensació de les contraccions es deu al moviment sincronitzat i rítmic que realitza l'úter per obrir les fibres musculars que permetran al nadó baixar sense dificultat i que aquesta tasca es pot donar amb més facilitat, rapidesa i comoditat si la mare està relaxada i tranquil·la, sense tensió.
Potser a alguna us interessi saber que aquest mateix moviment és molt similar al que realitza l'úter durant un orgasme.
Potser si parléssim del part sense tabús com d'una part més de la salut reproductiva de la dona, deixaríem de témer allò desconegut.
Per què seguim creient que un acte normal i fisiològic com és donar a llum s'ha de trobar dolor?
Quin sentit té que totes les funcions del cos succeeixin sense molèsties, però no així parir – usant un cos i músculs dissenyats específicament per això?
És crucial entendre que la disposició mental i emocional de la mare té un efecte real i físic sobre el procés de part. No és gens nou descobrir que quan estem espantades, preocupades o angoixades tensem tot el nostre cos, dificultant així la feina que el nostre úter desitja realitzar.
Tampoc seré jo qui desvetlli que quan estem en estat d'alerta l'oxigen s'envia a les extremitats per preparar una resposta d'atac o fugida i que, per tant, el nadó i l'úter es veuen privats d'aquesta aportació tan valuosa.
Està més que comprovat que quan estem en estat de defensa, s'alliberen corticoides que inhibeixen la producció d'oxitocina i alenteixen el procés de part. Així doncs, ja fa molts anys que se sap que una dona amb por o tensió de poca ajuda és el cos que tracta de parir.
No heu sentit mai aquesta història de “em van posar l'epidural, em vaig relaxar i en un moment va néixer”?
I no ens oblidem dels nadons. M'agradaria que per un moment us poséssiu al lloc d'aquest petit ésser humà esperant per arribar a un món nou. Com us agradaria que fos la vostra arribada al món? Voldríeu que la vostra mare us acompanyés en el procés des de la seguretat, la calma i la confiança? Us vindria de gust que tota la musculatura que us envolta estigués tensa per por, temor o angoixa?
Oblidem les pors que ens han inculcat investigant, llegint i redescobrint el poder que tenim al nostre interior, confiant novament en la saviesa dels nostres cossos i els nostres nadons. Només així podrem tornar a viure el part com un esdeveniment meravellós, feliç i transformador durant el qual donem amorosament la benvinguda al món a un nou integrant de la nostra família.
Amb confiança, seguretat i empoderament podrem tornar a gaudir de donar a llum.
—————————–
Autora: Núria Pérez Sellarès Directora de Hipnonéixer
Psicòloga, educadora de preparació al part amb autohipnosi, professora de nens i adolescents, mare de dos nens i enamorada de tot allò relacionat amb la pa/maternalitat.
HypnoBirthing o hipnopart pretén familiaritzar la mare (i el company de part) amb la part més profunda de la seva ment per poder treballar amb ella. L'objectiu és reduir o eliminar tots aquests pensaments o creences negatius en referència al part i reemplaçar-los per altres positius, esperançadors o feliços. Com? Usant l'autohipnosi com a vehicle per arribar a aquesta àrea i treballant amb les afirmacions i visualitzacions perquè aquestes vagin prenent el lloc d'altres que existeixin a la ment de la mare i que puguin, eventualment, complicar el procés del part.
Català 
Español