¿ Per què els nens i nenes han de riure davant d'una càmera? Per què no poden estar enlluernats contemplant el seu germà? O concentrats jugant i descobrint, o fins i tot, enfadats? Realment quan siguin més grans, ¿ no voldràs tenir el record d'aquella careta que feia quan se sorprenia alguna cosa? O aquell gest inconfusible de quan mirava el seu germà? Són tan importants aquestes imatges, reals i autèntiques, atemporals.
Cada cop són més els clients que em demanen imatges reals, sense postureig. Sense retocs d'aquells que semblen pells de porcellana. De nens i nenes que semblen adults. Imatges que semblen extretes d'una portada de l'Hola (paraules textuals d'una clienta).
Avui dia, en aquest bombardeig constant d'imatges i d'informació, el més natural que ens surt és posar i forçar un somriure quan veiem la càmera. És ser una postureta, vaja, reconeix-ho! On ho veig clarament això? Doncs en els nens i nenes, grans imitadors de tot allò que els envolta.
Aquest postureig no surt innat. No és fins als 5-6 anys (o fins i tot abans) que els nens i nenes no entenen la càmera com un objecte al qual se li ha de mostrar el nostre millor somriure. La típica frase de: ”vingui somriu!”, ia mesura que aquesta demanda s'instal·la, es perden pel camí la puresa i autenticitat dels nens i nenes.
És clar que per a gustos colors, però volia fer-te aquesta reflexió: Entenc que vulguis tenir imatges dels teus petits que siguin perfectes, però, ¿ què vol dir perfecta?, ¿ que reflecteixi qui és realment?, ¿ o que reflecteixi una realitat que no és, però la imatge t'agrada perquè és molt d'anunci o pot tenir molts likes?
La meva màxima per tenir fotos autèntiques dels nens i nenes és: DEIXEM ALS NENS SER. És a dir, el nen/a no ha d'estar a disposició del fotògraf perquè aquest extregui la millor foto. És el fotògraf el qui ha d'estar a disposició del nen, preparat per a quan aquella reacció espontània sorgeix.
Evidentment, per al fotògraf el treball és doble, però el resultat és immensament millor. El fotògraf pràcticament no ha d'intervenir.
Em ve al cap una anècdota en un reportatge de Nadal amb tres nens i nenes de 2, 6 i 8 anys. Els escenaris que genero per a les sessions amb nens i nenes sempre inclouen elements perquè ells puguin jugar i no estar pendents de la càmera. Doncs feia uns 20 minuts que havia començat la sessió quan el més gran de tots em pregunta: “Quan vam començar a fer les fotos?”. Jo vaig somriure perquè era precisament el que buscava! Com creus que van sortir aquestes fotos?
Si vols unes imatges reals, busca un fotògraf que estigui a disposició dels teus petits, que sigui capaç de connectar amb ells. Si em permets un consell, durant la sessió, no interfereixis. Deixa que el fotògraf i el teu petit connectin, que es coneguin, i deixa el teu fill SER. No t'interposis entre ells dos i el resultat serà espectacular.
I tu, deixes el teu fill SER?
Si busques un fotògraf que connecti amb els teus fills i capti la seva essència pots posar-te en contacte amb mi. Sóc Caro Cañellas, fotògrafa de famílies i de nens en particular. connecto amb ells, més autèntiques i reals són les imatges resultants. Fotografia de nadons Sabadell
Em pots trobar aquí:
www.carocanyellas.com
Mail: hola@carocanyellas.com
Instagram: @carocanyellasfotografia
Facebook: Caro Canyellas Fotografia
Català 
Español