M'alegra tornar a apropar-vos a noves propostes de blocs de maternitat perquè encara que disposo de poc temps, segueixo moltes blocaires del sector i m'encanta estar al dia de tot…
A Nerea la conec més o menys bé, perquè la segueixo i vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la a la nostra quedada de presentació d'ExpoNadó 2017 a mares blocaires. Compartir temps amb ella és genial perquè és lliurada, graciosa, divertida i molt molt bona persona, al final la seva essència l'escampa a les seves stories i el seu bloc.. i es mostra tal com és i això és el que la fa tan especial.
Ella diu que la seva maternitat i la seva vida és totalment normal però la seva manera d'explicar-la la fa única, per mi, és de lectura obligatòria… com a mínim, veure les seves stories a Instagram perquè és la millor manera de desconnectar del dia a dia!
Jo ja he avisat.. us ENCANTAR.. aquí va l'entrevista:
Explica'ns, qui és pinta pintxos? Com et defineixes?
Peinetapintxos és Nerea la que vesteix i calça, amb 39 anys i dos fills al seu camí. Peineta és la meva part andalusa, l'exagerada, la passional i la salerosa. Pintxos és la meva part basca i 50 porcent de la meva genètica, directa, lliurada i amiga dels seus amics.
Em defineixo com una dona normal i real, mare de dos fills, Segons el títol que va signar Juancar, sóc Llicenciada en Traducció, però exerceixo de CM-Blogger-Mare. Sóc una bomba en ebullició, extravertida, comunicadora, passional i segons les meves amigues molt Bree Van de Kamp. Sóc una barreja, entre maruja, feminista, madrassa, amiga fidel i companya de batalles. Amb una addicció reconeguda a internet i aquest món boig i una debilitat ben marcada per la gastronomia en totes les facetes. Cosa que després em passa factura perquè la moda també és un dels meus vicis.
Què és el que t'agrada més de la maternitat?
Les rialles, les emocions, descobrir com és d'infinit i meravellós l'amor aquest que es crea just darrere la porta d'un paritori. Sentir que he complert amb algun dels meus somnis. Però sobretot el que més m'agrada és tot el que m'ha portat: en el meu cas, els meus reptes bons i dolents, les meves noves amistats, el meu món 2.0, poder tornar a connectar amb gent propera a la meva vida per compartir el fet de ser mare. I em suposo que també veure les baves i cara de felicitat dels meus pares. M'he adonat que per respondre't he hagut de concertar-me, perquè com que avui he dormit poc i m'he canviat els pantalons per inundació de moc infantil, només em venia la part negra que ull també la té 😉
jajajajaja M'encanten les teves respostes.. tan espontànies!
Com va néixer el teu bloc?
Va néixer després de ser un gran devoradora de blocs maternals personals que van desdramatitzar allò que tan rosa n'ensenyaven algunes. I principalment perquè em va tocar triar col·legi per al meu fill a Barcelona i em va semblar un despropòsit tot el procés i danys col·laterals que em vaig llançar a obrir la meva pròpia bitàcola on anar desfogant les meves vivències maternals.
– Hi ets molt versàtil. Què hi podem trobar i en les xarxes socials?
LA MEVA realitat pura i dura, sense trampa ni cartró. Les aventures boges d'una bimare real, amb una casa no pinterest, una economia d'ajust, nens normals i del munt, que comparteix la seva experiència d'una manera propera i amb l'humor com a arma principal. Al meu bloc a més així com a les meves xarxes socials, hi ha una part important de “segell peineta” on provo i testeig producte però sota la meva selecció i pensant en la meva realitat i la del meu públic i com a tal la intento transmetre, amb textos propis, fotos i vídeos. Intento ser original, no segueixo gaire corrents però el meu lema principal és coherència i empatia.
Quin és el teu post imprescindible per a qualsevol lector? I el més llegit?
Ostres…em pilles en un renunci perquè crec que cada moment en requereix un. ens oblida deixar clar i que afecten a la maternitat com són els seus estralls, des de la depressió post part a la manca de temps etc.
Entre els meus top llegits crec que en destaquen un que parla sobre les visites a les parteres als hospitals, algun que vaig fer reivindicatiu perquè escric també sobre política i situacions socials i després han tingut sempre molt ben rebuda els post personals on em poso molt emotiva com : http://www.peinetapintxos.com/lo-que-nunca-pense-ni-tampoco-supe/, http://www.peinetapintxos.com/cuarto-y-mitad-de-maternidad/i un que parlava d'un escalopi i que tantes llàgrimes d'emoció va donar als meus lectors.
Si haguessis de donar un consell a les mares i als pares primerencs que ens segueixen. Què els diries?
Doncs que consells venc i per a mi no en tinc. Paciència, sentit comú i no escoltar allò que produeixi neguit o incertesa, hi ha molt llicenciat en maternitat solt per aquest món. Ningú ha nascut sabut i de tot se'n surt, això sí que se'n surt amb molt somni, canvis de rutina d'adults, esforços i reptes molts reptes. Però ja se sap què es diu COMPENSA. Jo només dic que si has arribat a adult prenent les teves pròpies decisions no serà mal ésser humà per poder criar-ne un altre, cal buscar mans amigues i col·laboradores sense condicions ni llibretes d'indicacions, que l'ajuda sempre serà un bon extra.
És molt gran la teva resposta, l'ajuda sempre és benvinguda. I si haguessis de recomanar-nos a una blocaire? A qui recomanaries?
Només a una???? Sóc fan de moltes de les meves amigues, Laura de Mama enginyera, Mónica del blog Desmadreando, sóc addicta a les rialles que em treu Alba al seu bloc “Això és per a una que ho vol així” i tinc la sa costum de llegir les històries de Remorada i el Sr. Torres. per a mi al costat d'Amaya Ascuence i el seu bloc com no ser una drama mama.
Gràcies per tot Nerea, m'ha encantat saber més de tu i als nostres seguidors els agradaràs encara més encara. No perdis ni un mil·límetre del saler que et fa tan única.
Pots seguir a Nerea a: http://www.peinetapintxos.com/